Digitisation of cultural heritage of minority communities for equity and renewed engagement - Digitalisazion de l’arpejon culturèla de la comunitèdes de mendranza per l’equità e na renovèda partezipazion
DIGICHER (Digitisation of cultural heritage of minority communities for equity and renewed engagement) l se met dant de studièr fora e entener miec i fatores legai, politics, sozio-economics e tecnologics che mef la digitalisazion de l’arpejon culturèla (CH, cultural heritage) de la mendranzes, col zil de lurèr fora n sistem nef, mesurà sul utent, per meter a jir e sostegnir prateghes giustes e inclujives. Tras chest sistem, l projet l enjigna enrescides, indicazions e conseies per l mond de la politica e per la istituzions culturèles, per sparpagnèr equità, desvarianza e inclujività di gropes de mendranza tras la partezipazion ti prozesc de digitalisazion de sia arpejon culturèla. L se cruzia ence de lurèr fora metodologies utole a controlèr sul lonch termen l ciamp de la arpejons digitèles per chel che revèrda sia desvarianza e pluralità.
Nesc obietives i vegnarà svilupé tras “projec-pilot” porté dant ensema a raprejentanc de trei comunanzes de mendranza europeènes, e più avisa i Sámi, i Ebrees e i Ladins. Estra apede, se dajaron ju con ativitèdes de co-creazion ence con raprejentanc de autra mendranzes te l’Union Europeèna. Tras chest nef sistem zentrà sul utent e tras i conseies e la metodologies lurèdes fora aldò de l’evidenza sperimentèla, DIGICHer l se sproa a miorèr l setor european che se cruzia de arpejon culturèla, a l fèr doentèr più bon de se la fèr ca co la costions metudes dant da la digitalisazion, più bon de fèr garatèr i benefizies e la potenzialitèdes de l’arpejon culturèla digitalisèda, de sostegnir prateghes de produzion, gestion, spartijion e doura del patrimonie culturèl de la mendranzes a na vida etica e respetousa.
Tel temp, chest l dajarà l met de stravardèr e renovèr l patrimonie culturèl digitèl a na moda respetousa di contegnui e che la sostegne prateghes digitèles a una coi valores europeans. Coscita, dovessa ence se smaorèr la oportunitèdes per neva doures del contegnù e se smendrer enveze l risech de doures falèdes, vegnir miorà l patrimonie digitèl european dal pont de veduda de l’equità, de la desvarianza e de l’inclujion, acioche l ambit culturèl-digitèl l sibie più democratich, sensibol a desvalives contribuc e desferenzià, desche che l é desferenzièdes les idees e concezions del mond europeènes.
I obietives de DIGICHer
Prum resultat: Na maor comprenjion critica de la potenzialitèdes, la oportunitèdes,i empedimenc e i risesc che vegn dant canche se digitalisea l patrimonie culturèl.
Pruma domana de enrescida: Colun él la maora mencianzes, i maores empedimenc e fai, colun él la oportunitèdes, per la lege e la politica, per la strutures sozio-economiches e tecnologiches de l’Union Europeèna per sostegnir i valores, l’etica e la idees de la mendranzes te la digitalisazion e la doura de sie arpejon culturèla?
Terz resultat: Enrescides, conseies, sistemes e strumenc con chi che l setor european del patrimonie culturèl l per gestir miec la ditalisazion de sie archivies e sia regoetes. Chisc i dajarà ence indicazions su la prioritèdes, su co lascèr entener, ensema a la testimonianzes digitèles creèdes, sie contest, e su co garantir che i archivies digitèi i posse regnèr tel temp.
Terza domana de enrescida: Colun él la procedures e la politiches che miec les sostegn la partezipazion de la mendranzes, de la istituzions culturèles e di utenc te l prozes de digitalisazion e te la doura de l’arpejon culturèla e che les mene envers na raprejentazion dreta del patrimonie culturèl de mendranza per chel che revèrda i mesi, l contegnù, l contest?
Secont resultat: Sistemes verifiché che deide l setor culturèl a dorèr miec che l é meso sia ressorses digitèles, per fèr garatèr daldut i benefizies de la transizion digitèla e schivèr enveze i risesc.
Seconda domana de enrescida: Co se pelel dorèr metodologiès zentrèdes sul utent per co-creèr n sistem inclusif per la partezipazion de la comunanzes tel ciamp de l’arpejon culturèla digitalisèda de la mendranzes?
Quarto resultat: N contribut de valuta che l deide la istituzions culturèles europeènes a doentèr più bones de se emprevalèr di strumenc digitèi per desfrutèr la potenzialitèdes de la digitalisazion del patrimonie culturèl.
Quarta domana de enrescida: Colun él la strutures de goern, i prozesc de dezijion e la prateghes de endrez che l setor de l’arpejon culturèla pel tor su per la produzion, la gestion e l sparpagnament del patrimonie culturèl digitalisà per fèr garatèr più che l é meso la oportunitèdes dates da la digitalisazion, luran ence su l’equità, la desvarianza e l’inclujion?
Strategies metodologiches de DIGICHer
La strategies metodologiches de DIGICHer les é mesurèdes sul utent e sui projec. Cherdon tel valor di contribuc, de la idees, de la esperienzes de duc. La partezipazion de la jent ti prozesc de enrescida la averc de neva strades scientifiches, la crea n zircol de comunicazion empede na comunicazion gerarchica, e la renforza l sentiment de partegnuda envers la comunanza.
La comunanzes de DIGICHer
La comunanza Sámi
‘Digitisation of cultural heritage of minority communities for equity and renewed engagement’ (DIGICHer) l se met dant de envieèr via prateghes giustes, desvariantes e inclusives, e la comunanzes culturèles le tol pèrt ativamenter al projet, dal scomenz a la fin. Da nos en fora l contribut culturèl e linguistich de la comunanzes l é nezessèr per l ejit, a lonch termen e te dut l raion european, del projet. DIGICHer l lurerà fora e l endrezerà sie sistem ensema a trei mendranzes raprejentatives te l’Europa: i Sámi, i Ebrees e i Ladins, e l studiarà ence co l aplichèr a de autra mendranzes te etres ambienc.
La heimat di Sámi (Sápmi per lengaz Sámi del Nord) l é i raions più a Nord de la Norvegia, de la Svezia e de la Finlandia, e la penisola Kola te la Ruscia. I Sámi i stajea te chesta teres dant che vegnisse dessegnà i confins di stac d’anchecondì, e al dì d’anché l é presciapech 75 000 – 100 000 persones Sámi. L lengaz Sámi del Nord l é l lengaz rejonà dal maor numer de persones, ma en dut l é nef lengac Sámi. I etres l é: l Sámi del Sud, l Sámi Ume, l Sámi Pite, l Sámi Lule, l Sámi Skolt, l Sámi Inari, l Sámi Kildin e l Sámi Ter. I lurieres Sámi tradizionèi l é soraldut jir a pesc, arlevèr la renes, la ciacia e l artejanat Sámi, e sia formes modernes amò aldidanché resta ativitèdes emportantes dal pont de veduda culturèl e economich per n muie de Sámi. En generèl, la cultura Sámi la é caraterisèda da n fort leam co la natura.
I Sámi l é l soul popul indigen recognosciù tel raion de l’Union Europeèna.
I archivies Sámi te la Finlandia i é stac averc tel 2012 al Zenter de Cultura Sámi Sajos a Inari. Chisc archivies i tegn su l’arpejon Sámi e i fèsc pèrt de la memoria coletiva de chest popul; i sostegn e porta dant enrescides sui Sami, i smaora la cognoscenza storica su de ic e i stravèrda sia cultura.
I archivies Sámi I fèsc pèrt di Archivies Nazionèi de la Finlandia. Apede a l’arpejon culturèla di Sámi, i Archivies Nazionèi finlandeisc i vèrda via i archivies de autra mendranzes etniches, desche chi di Careliegn, i Ingriegn, i Ebrees e i Rom. Te l chèder del projet DIGICHer I Archivies Nazionèi finlandeisc i lurerà soraldut su l’arpejon culturèla di Sámi e di Careliegn.
Deer pasture, Finnmark, Norway, Samisk Arkiv (Sámi Archive) collection in Norway, Sámi arkiiva/Samisk arkiv - Arkivverket
Nuoran-Pekka l. Pekka Saijets salting trout - 1913 - Finnish Heritage Agency, Finland - CC BY.
La comunanza ebrea
I ebrees i stèsc te l’Europa da più che doimile egn, e da spes i se à moet stroz per l continent a cajon de veres, persecuzions o per cerir na vita miora. La storia di ebrees europees la é fata da epoches de gran svilup inteletuèl, spirituèl e comunitèr (desche “l’età del or” di Sefardic te la Spagna e te la Turchia endana l’Età de mez), e epoches fosches de pogrom, discriminazion e razism, desche l Olocaust, che l à beleche copà ju dut l popul ebraich te l’Europa. Do la seconda vera mondièla la comunanza ebrea la se à endò viventà via belebon, ruan a dombrèr presciapech 1.5 milions de jent, soraldut te la Franzia, la Gran Bretagna, la Germania, la Ruscia e l’Ucraina. La rica arpejon ebrea te l’Europa, tant materièla che no materièla, la revèrda desferenta sorts e formes de cultura. Desvalives projec, porté dant da sociazions ebrees ma ence no ebrees, i cer de digitalisèr e tegnir su chest patrimonie.
I musees e la autra istituzions culturèles ebrees te l’Europa i é per solit fac ite tel endrez sozièl, comunicatif e legislatif di stac, de la regions e de la zitèdes olache les é loghèdes. A cajon de chest sia carateristiches e sia endesfides les ge somea a cheles de autra scomenzadives de digitalisazion de l’arpejon culturèla europeèna. Ampò, l é ence spezifizitèdes che revèrda l’istituzions del patrimonie culturèl ebraich.
Chesta istituzions les tegn relazions fortes co la istituzions culturèles de Israel, desche la Biblioteca Nazionèla o l Archivie Zentrèl del Popul Ebraich a Gerusalem, che se cruzia de la storia e de la cultura di Ebrees. Chesta colaborazions per solit le perveit de se spartir la responsabilitèdes, con cheles operatives e de finanziament toutes su da la istituzions israeliènes, più granes e con più scioldi, e cheles de contegnù toutes su da la istituzions europeènes. Projec colaboratives de chesta sort i jonta ite na dimenscion internazionèla al lurier de digitalisazion di musees ebraiches, ampò i met dant problemes neves de copyright, de gestion e de endrez del projet, e vèlch outa ence de politica. Estra apede, Israel l é do a portèr dant n ambizious program nazionèl de trasformazion digitèla. A cajon di leames profescionèi, personèi e de contegnù te anter l setor israelian de l’arpejon culturèla e i musees ebraiches te l’Europa, i musees i cer per solit de mantegnir relazions de lurier con chisc programes, e ence de tor pèrt. L publich di musees ebraiches l é de più sorts, l tol ite vijitadores del post, ma ence vijitadores europeegn, israliegn e internazionèi, enteressé a la cultura di Ebrees. Per se oujer a chest publich desvariant l é debesegn del dret endrez aldò de la dreta prioritèdes.
L’Istitut Cultural Ladin “Majon di Fascegn” – Museo Ladin de Fascia l à l zil de stravardèr, dèr valor e davegnir al lengaz ladin e a l’arpejon culturèla de chesta comunanza de mendranza. Chest ent l laora soraldut te 3 ciampes de enrescida: strumenc linguistics per la standardisazion del lengaz ladin; biblioteca e archivies ladins; conservazion etnografica (Museo). Ti ultimes 2 dejenees l Istitut l à lurà a la digitalisazion de sie patrimonie te chisc ciampes. La ativitèdes de digitalisazion del Istitut e del Museo Ladin les vegn lurèdes fora ensema a de autra istituzions che laora per l stravardament del ladin, e conscidran i besegnes de la jent del post e del turism, ajache Fascia l à na gran economia turistica con chela che l’arpejon culturèla la cogn do a do aer a che fèr. L maor zil di egn che vegn, per l Istitut Cultural Ladin, l Museo Ladin, e i autres enc che laora con ic, l é de endrezèr miec i strumenc digitèi che revèrda l ladin: capir coluns che l é, ge dèr n contest culturèl, sozièl e economich che carenee, acioche i posse esser pèrt de na miscion de stravardament de chesta arpejon ence de gra a la tecnologies più modernes e tel respet di valores e de la vijion del mond de la mendranza ladina.
Per arjonjer chest obietif i doeres con chi che l Istitut l vel se dèr ju tel chèder de DIGICHer l’é:
1) l dombrament di strumenc che jà l é;
2) la creazion de n lech digitèl olà binèr ensema duc chisc strumenc, per fèr più sorida sia doura e miorer sia azessiboltà;
3) la digitalisazion de auter materièl;
4) pissèr e lurèr fora neves strumenc digitèi per sparpagnèr l patrimonie linguistich e culturèl ence tel mond de l’economia e de la sozietà;
5) lurèr do a la costions etiches e giuridiches che revèrda la spartijion de chesta arpejon, e dut chest co la partezipazion ativa di raprejentanc de la mendranza, a na vida che sibie semper n leam te anter chi che enresc e chi che l é enteressà da l’enrescida.
New Synagogue, by Heinrich Gertrud, Germany, public access
A Jewish wedding, believed to be that of the artist's daughter Mathilde and G.D. Cohen Tervaert, 1903.
La comunanza ladina
Traditional Ladino Costumes of the Fassa Valley, Anton Sessa in Ladino Calendar, 2010, Ladino Cultural Institute
Pordoi pass 2.239 meters a.s.l.